La MAT no arrela

Els propietaris afectats estan indignats, han començat les obres sense permisos ni diàleg; els ajuntaments ho consideren "una presa de pèl" -són paraules de l'alcalde de Crespià, al Pla de l'Estany, i president de l'Associació de Municipis contra la MAT, AMMAT, Francesc Xavier Quer- i plataformes de la societat civil com la ‘NO a la MAT' defensen que la línia ni tan sols és necessària. La línia de Molt Alta Tensió, coneguda com la MAT, ni va arrencar ni continua amb bon peu. Soterrar. Aquesta és la solució que proposen els 62 municipis agrupats a AMMAT. Les compensacions econòmiques, diuen, són secundaries i ells no qüestionen la idoneïtat de la línia però sí el traçat.

La instal·lació de les torres que poden arribar als 30 metres d’alçada, representen un impacte molt significatiu i irreversible per a l’entorn natural, expliquen des de AMMAT. Un patrimoni natural que, d’altra banda, és un dels principals atractius de la zona i està protegit per la Unió Europea, catalogats com a hàbitats d'interès comunitari i que formen part de la Xarxa Natura 2000. La línia passaria per paratges tan importants com l'extrem nord del Pla de Martís i els camps agrícoles i forestals de Crespià, i volaria sobre el Fluvià a l'altura del Portell. Per aquest motiu els ajuntaments han formalitzat la al·legació de manera conjunta contra l'informe d'impacte d'integració paisatgística (EIIP) del pla especial del projecte. Es reclama que es faci un EIIP més detallat, que tingui en compte, entre altres aspectes, que precisament en un estudi de la Generalitat s'inclou una part de la zona afectada en els paisatges del país qualificats “d'excel·lència”.

Els ajuntaments demanen que la línia se soterri seguint les carreteres c-66 , de Serinyà a Besalú, i N-260, fins a Figueres, aprofitant, a més, les obres de desdoblament i de transformació a autovia que ja estan aprovades en aquestes vies. A més, en aquest tram fronterer, la negativa de soterrar és especialment polèmica perquè el govern francés, seguint els consells del mediador europeu, Mario Monti, si que ho ha acceptat.

El què sap més greu de la construcció de la MAT, però, sembla que és la increïble falta d’informació i de diàleg per part d’ENDESA amb els ajuntaments i sobretot amb els propietaris, que sense haver firmat res es troben amb una política de fets consumats al seus terrenys. De fet, els alcaldes mateixos, han assegurat que Red Elèctrica treballa des del “furtivisme” i la “il·legalitat”.

“No ens hi hem reunit mai, a pesar que som els representants del territori, els representants de la gent que hi vivim”, lamenta l'alcaldessa d'Esponellà, Rosa Teixidor, ERC. El mateix afirmen Josep Antoni Ramon, Serinyà, ERC, i Xavier Quer, CiU, que troben totalment injustificada la falta de diàleg amb els promotors.

El proper 26 de juny, Antoni Castells, conseller d’Economia, es reunirà amb els alcaldes que no confien que la trobada resolgui res, i divendres Mario Monti tornarà a Girona per presentar el seu informe definitiu abans de la celebració de la cimera entre Espanya i França, en al que s’hauria de prendre una decisió final.

Per ara, tan AMMAT com No a la MAT recullen firmes per diferents bandes per aturar o modificar la construcció de la infrastructura, i durant les últimes setmanes diverses accions en forma de protesta, incloent la crema d’una grua, han dificultat la col·locació de les torres que ja ha començat. Però plasma, sobretot, el malestar del territori que se sent profundament ignorat i impotent davant d’una intervenció que els afecta de manera irrefutable, irreparable i visceral. / Tribuna Catalana