Aproven la prohibició de les bombes de dispersió amb l’absència dels EUA

Més de 100 estats no fabricaran més l’explosiu · Els grans productors mundials de munició es desmarquen de l’acord

Les bombes de dispersió (llançades des d’avions, es divideixen en multitud de petits explosius abans d’arribar a terra) han quedat prohibides per part de 109 governs reunits durant tota aquesta setmana a Dublín. Els estats que han signat el tractat que prohibeix aquest armament s’han compromès a no fabricar-ne mai més. Malaurament, els principals productors de bombes de dispersió no s’han avingut a signar. Espanya, que en principi era reticent a la prohibició total de les bombes de dispersió, ha signat el tractat. I això, que un dels explosius que ha quedat vetat és el MAT-120, que fabrica l’empresa espanyola Instalaza, informa El País.

No han volgut signar els Estats Units, Israel, Rússia, la Xina, Rússia ni el Pakistan. Els tres primers són estats que han usat en un moment o un altre les bombes de dispersió i tots sis en produeixen, segons el web de la Coalició de les Bombes de Dispersió (Cluster Munition Coalition, CMC), una organització que lluita des de fa temps per assolir la prohibició d’aquest armament. Al costat positiu, a banda d’Espanya, hi ha el Regne Unit, que ha anunciat la destrucció dels seus arsenals de bombes de dispersió.

Divendres passat, França va confirmar que eliminaria dels seus estocs un tipus de munició que suposa el 90% dels seus estocs de bombes de dispersió, informa Reuters AlertNet. La primera bomba de dispersió va ser inventada per l’Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial, i des del primer moment es va pensar per causar el major nombre de víctimes possibles, tant militars com civils. L’última guerra on han estat usades ha estat la del Líban l’any 2006, tant per part d’Israel com de Hezbol·là. De bombes de dispersió n’hi ha antipersona, antitanc, incendiàries i fins i tot químiques, que estan prohibides des de 1993. Es calcula que han causat milers de morts. / Món Divers