Cau el poc que quedava de la separació de poders a l'Estat espanyol, aspecte esencial de tota democràcia. El president del govern espanyol, el nacionalista Mariano Rajoy, signarà al llarg d'aquest matí de dimecres la interposició d'un incident d'execució de sentència davant del Tribunal Constitucionalcontra la decisió de la Mesa del Parlament d'admetre a tràmit la Llei del referèndum, així com l'alteració de l'ordre del dia del ple de la cambra catalana i la denegació de les peticions de reconsideració dels grups de l'oposició.
Segons fonts de La Moncloa, la presentació d'aquest incident d'execució de sentència no requereix la convocatòria d'un Consell de Ministres. L'executiu espanyol argumentarà que les decisions dels òrgans de govern del Parlament ja suposen una ruptura de la resolució del mateix TC que declarava il·legals els preparatius per a la convocatòria del referèndum.
L'objectiu del president
L'objectiu del govern espanyol és donar llum verda i registrar els recursos al TC immediatament per assegurar-se que l'anul·lació té efecte des de la mateixa jornada en què s'ha aprovat, tenint en compte que la legislació estableix que la suspensió cautelar d'una norma té caràcter retroactiu des del dia en què l'Estat registra el recurs.
Al llarg de les pròximes hores, els escrits al TC podrien anar en tres direccions: a més de l'incident d'execució de sentència contra l'admissió a tràmit de la Llei del referèndum per part de la Mesa del Parlament, també podria presentar un altre incident d'execució contra l'aprovació de la Llei del referèndum per part del Ple del Parlament, i finalment un recurs d'inconstitucionalitat (per al que si que cal Consell de Ministres) contra el decret del Govern de convocatòria de l'1-O.
Noves atribucions del TC
L'executiu espanyol té a les seves mans introduir per primera vegada als escrits una petició perquè el Tribunal Constitucional faci ús de les seves noves atribucions i suspengui càrrecs de les institucions catalanes. Una mesura que no genera consens en el si del mateix TC, que la va avalar per 8 vots a 3, i no per unanimitat.
L'article 92.4 de la Llei del TC estableix que els mateixos magistrats o el govern espanyol poden demanar que s'apliquin mesures "coercitives" per assegurar el compliment de les sentències i decisions dels magistrats.
Multes d'entre 3.000 i 30.000 euros
El procediment té uns mecanismes de procediment que obliga el TC a demanar primer un informe a les institucions, autoritats o treballadors públics o particulars sobre els motius de l'incompliment. Un cop rebut l'informe i transcorregut un termini que la llei no fixa específicament, el tribunal ja pot adoptar decisions en quatre direccions:
Pot imposar una multa d'entre 3.000 i 30.000 euros als suposats incomplidors i reiterar aquesta multa "fins al compliment íntegre de què es demana". També acordar "la suspensió de les seves funcions de les autoritats o treballadors públics de l'administració responsable de l'incompliment durant el temps precís per assegurar l'observança dels pronunciaments del tribunal".
A més, pot demanar la col·laboració del govern espanyol perquè en el termini fixat pel mateix tribunal adopti les mesures necessàries per assegurar el compliment de les resolucions. I per últim –i com va fer en el cas Forcadell- passar el cas a la Fiscalia perquè aquesta obri la via penal als tribunals ordinaris.
Llei de seguretat nacional
L'executiu espanyol també té a la seva disposició altre mesures que van des de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució --un mecanisme lent que requeriria una convocatòria de ple al Senat-- a l'aplicació de la Llei de seguretat nacional, que a l'article 24 estableix que l'executiu pot declarar una situació "d'interès per a la seguretat nacional" i pot obligar les autoritats a aportar a l'Estat els mitjans humans i materials, com seria el cas dels Mossos, per "per fer efectiva l'aplicació dels mecanismes d'actuació".
Segons fonts de La Moncloa, la presentació d'aquest incident d'execució de sentència no requereix la convocatòria d'un Consell de Ministres. L'executiu espanyol argumentarà que les decisions dels òrgans de govern del Parlament ja suposen una ruptura de la resolució del mateix TC que declarava il·legals els preparatius per a la convocatòria del referèndum.
L'objectiu del president
L'objectiu del govern espanyol és donar llum verda i registrar els recursos al TC immediatament per assegurar-se que l'anul·lació té efecte des de la mateixa jornada en què s'ha aprovat, tenint en compte que la legislació estableix que la suspensió cautelar d'una norma té caràcter retroactiu des del dia en què l'Estat registra el recurs.
Al llarg de les pròximes hores, els escrits al TC podrien anar en tres direccions: a més de l'incident d'execució de sentència contra l'admissió a tràmit de la Llei del referèndum per part de la Mesa del Parlament, també podria presentar un altre incident d'execució contra l'aprovació de la Llei del referèndum per part del Ple del Parlament, i finalment un recurs d'inconstitucionalitat (per al que si que cal Consell de Ministres) contra el decret del Govern de convocatòria de l'1-O.
Noves atribucions del TC
L'executiu espanyol té a les seves mans introduir per primera vegada als escrits una petició perquè el Tribunal Constitucional faci ús de les seves noves atribucions i suspengui càrrecs de les institucions catalanes. Una mesura que no genera consens en el si del mateix TC, que la va avalar per 8 vots a 3, i no per unanimitat.
L'article 92.4 de la Llei del TC estableix que els mateixos magistrats o el govern espanyol poden demanar que s'apliquin mesures "coercitives" per assegurar el compliment de les sentències i decisions dels magistrats.
Multes d'entre 3.000 i 30.000 euros
El procediment té uns mecanismes de procediment que obliga el TC a demanar primer un informe a les institucions, autoritats o treballadors públics o particulars sobre els motius de l'incompliment. Un cop rebut l'informe i transcorregut un termini que la llei no fixa específicament, el tribunal ja pot adoptar decisions en quatre direccions:
Pot imposar una multa d'entre 3.000 i 30.000 euros als suposats incomplidors i reiterar aquesta multa "fins al compliment íntegre de què es demana". També acordar "la suspensió de les seves funcions de les autoritats o treballadors públics de l'administració responsable de l'incompliment durant el temps precís per assegurar l'observança dels pronunciaments del tribunal".
A més, pot demanar la col·laboració del govern espanyol perquè en el termini fixat pel mateix tribunal adopti les mesures necessàries per assegurar el compliment de les resolucions. I per últim –i com va fer en el cas Forcadell- passar el cas a la Fiscalia perquè aquesta obri la via penal als tribunals ordinaris.
Llei de seguretat nacional
L'executiu espanyol també té a la seva disposició altre mesures que van des de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució --un mecanisme lent que requeriria una convocatòria de ple al Senat-- a l'aplicació de la Llei de seguretat nacional, que a l'article 24 estableix que l'executiu pot declarar una situació "d'interès per a la seguretat nacional" i pot obligar les autoritats a aportar a l'Estat els mitjans humans i materials, com seria el cas dels Mossos, per "per fer efectiva l'aplicació dels mecanismes d'actuació".
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada