La UE obliga l'estat espanyol a retallar el termini d`una concessió d`Abertis #novullpagar

Una noticia que no va aparèixer als principals mitjans de comunicació
catalans, però que és un precedent molt important. Un precedent a
estudiar, i preguntar-se perquè el cas de les autopistes catalanes no
ha arribat a la UE.

Una sentència del Tribunal de Justícia de la UE va acusar el Govern
d`haver vulnerat en el passat directives sobre contractació pública, i
ha obligat al ministeri de Foment a retallar en set anys el termini
d`explotació que Abertis fa de l`autopista AP-6, que va de Villalba
(Madrid) a Adanero (Àvila), així com els seus enllaços amb les ciutats
de Segòvia i Àvila.

La Autovia del Nord-oest o A-6, coneguda tradicionalment com carretera
de la Corunya, és una de les sis autovies radials d`Espanya. Comunica
Madrid amb Galícia. Entre els quilòmetres 44 (Villalba-Madrid) i 111
(Adanero-Àvila) l`autovia es converteix en l`Autopista AP-6, de
peatge, i està gestionada per la filial d`Abertis, Iberpistas. L`AP-6
és la tercera concessionària d`Abertis a l`estat per ingressos anuals,
després Aumar i Acesa. L`any 2011 va facturar 112 milions

Aquestes concessions, que també inclouen la construcció dels trams a
Segovia i Avila, es van concedir el novembre de 1999 amb terminis d`un
mínim de 32 anys (any 2031), i un màxim de 37 (any 2036), establint-se
la durada exacta en funció de l`evolució real del trànsit per aquestes
vies, el que s`havia avaluar passats 20 anys de la concessió.

L`anterior govern espanyol es va comprometre a esmenar la seva falta,
però serà el govern actual el que executarà la sentència del TJUE, i
per això s`ha aprovat el Reial Decret 525/2012 de 9 de març, pel qual
el Ministeri de Foment modifica determinats termes d`aquesta
adjudicació, entre ells el termini de la concessió a Abertis per a
l`AP-6.

Aquest Reial decret redueix la concessió total de l`adjudicació en set
anys, de manera que a la data, que en funció del trànsit, es fixi a
l`any 2019, caldrà restar els set anys que indica la decisió de
Foment, i es limitarà la concessió.

Això significaria, per exemple que si en el moment previst per a la
revisió de la mateixa (prevista per novembre de 2019) el volum de
trànsit registrat durant aquestes dues dècades a les autopistes de
peatge A -6, AP-61 i AP-51, mostra que el pressupost és menor que la
compensació que s`estableix per a Abertis, serà aquesta última la que
segueixi operant, però del límit de la concessió que s`ampliaria fins
al 2032, s`haurien de restar els set anys que indica Reial decret i el
contracte d`Iberpistas amb el Ministeri de Foment acabaria en l`any
2025.

Si él pressupost és mes gran que la compensació, Abertis cobrarà i la
infraestructura canviarà de concessionària.

La Direcció General de Carreteres va ordenar la modificació del
projecte de construcció amb noves actuacions, per un valor de 89
milions, i pretenia compensar-ho amb millores tarifàries per a la
concessionària.
Per la seva part Abertis va iniciar el 2010 diferents obres, com un
tercer carril de 20,5 quilòmetres i la construcció d`un tercer túnel
sota la serra de Guadarrama, que finalitzarien el proper estiu.

El problema és que Abertis es va fer càrrec de renovar l`A-6, quan
aquesta via no està inclosa en la seva concessió, sent recompensada a
l`AP-6.

http://araomai.cat/noticies/i/1605