L’assemblea dels illetrats #opinió #ésmaó

Autor: Emili Pons i Carreras

Açò era una majoria municipal que es va reunir dalt la sala per
prendre una gran decisió. Tots eren bons representants, perquè havien
estat elegits pel poble, i com a tals se suposava que volien el millor
per als seus ciutadans.

Vivien en uns temps difícils, perquè la crisi mundial feia matx en
tots els sectors de l'economia i a la ciutat la feina curtejava. A
més, el seu gran port havia entrat en decadència. Però d'açò no en
rallaven gaire, perquè la culpa era dels seus propis superiors, que
van prémer van prémer fins que s'havia aconseguit fer un port
alternatiu a poca distància. I que havia costat tal picossada que mai
no s'amortitzarà.

S'ha de dir que els bons representants havien arribat a escriure al
seu programa electoral que farien que el port recuperàs "el dinamisme
i la fortalesa econòmica que el caracteritzava". Però clar, açò més
tost era incompatible amb la creació d'un altre port alternatiu...

Els bons representants municipals tenien clar que havia arribat l'hora
de prendre una gran decisió. Els ciutadans reclamaven feina i ells
tenien l'obligació de crear-ne, o al manco açò havien promès a les
eleccions. Com també havien promès que millorarien les prestacions
socials. "Ens comprometem", havien escrit. I que incrementarien el
transport públic i ja podran veure que darrerament se'n ralla molt del
transport públic, eh?

Tot es conjurava, idò, perquè prenguessin una gran decisió. I ja se
sap que les grans decisions, perquè ho siguin, han d'estar per damunt
del bé i del mal, de la veritat i de la mentida, del cervell i del
cor. I quina decisió no podia ser més gran que promoure el canvi de
nom de la ciutat?

Ja se sap que aquesta és una cosa que no se sol fer. Hi ha pocs
precedents al món, si no és a les colònies, on en canvi sí que era
habitual. L'ocupant canviava o adaptava el noms com li venia de gust i
sense cap respecte per la població autòctona. Però tampoc no és que
avui estigui de moda, açò de les colònies, o potser es mena més
d'amagat.

També se sap que cada llengua té la seva ortografia i que els noms de
les ciutats, quan no són una colònia, són respectuosos amb la llengua
pròpia. Per prendre decisions ortogràfiques hi ha normatives avalades
per les acadèmies de la llengua i les universitats, i també hi ha els
filòlegs de carrera (no els de broma), que estudien precisament
aquestes coses.

I se sap també que les ciutats quan no són una colònia, solen tenir un
únic nom oficial, i no dos o tres. I açò no està en contradicció amb
l'ús d'altres maneres de dir el nom, segons la llengua que s'estigui
emprant, com tothom que no sigui un cerca-raons sap perfectament.

Però totes aquestes coses, els bons representants municipals sembla
que no les volien tenir presents. L'única cosa que tenien clara era
que havia arribat el moment de prendre una gran decisió que amagàs
totes les dificultats amb què s'enfrontaven per tirar endavant el seu
idíl·lic programa electoral.

I per aquest camí van tenir l'atreviment d'emparar-se fins i tot en la
democràcia. "Quina cosa hi pot haver més democràtica que votar el nom
de la ciutat?", deien.

I amb aquest principi, que és la bestiesa més gran del món quan rallam
d'una ciutat que té més de dos mil anys, i que com totes les ciutats
antigues té el nom que té, es van quedar tan satisfets que semblava
que havien post un ou de dos vermells.

Però hi havia una qüestió que encara no havien resolt. Amb quina cara
podien defensar un disbarat com aquell davant el món científic i
filològic? I davant les universitats? I davant la gent que té estudis
superiors i ho demostra? I davant la gent que ha anat a l'escola i que
n'ha tret profit?

I així és com van arribar a la conclusió que es constituirien en
Assemblea dels Illetrats, dels que no saben res i s'atreveixen a
parlar de tot, dels que no diferencien entre estudi científic i
opinió, dels que presumeixen de la seva incultura, dels que
pontifiquen sobre les "h" dels llinatges i les "h" dels topònims sense
tenir-ne el més elemental coneixement.

I gràcies a aquesta decisió tan enginyosa van poder desviar l'atenció
dels problemes reals i fins i tot promocionar la ciutat, que a partir
d'aquell dia va ser la riota del món culte i científic d'arreu. Clar,
s'havia convertit en la ciutat de l'Assemblea dels Illetrats.

http://www.menorca.info/opinion/451235/l/assemblea/dels/illetrats