Fam i pobresa, aquí i al tercer món #ecojust #opinió

Autora: Neus Munté - Diputada de CiU al Parlament

Ahir diumenge, dia mundial de l'alimentació, se'ns recordava des de
diferents organitzacions i moviments solidaris que cada dia moren
10.000 nens de tot el món a causa de la desnutrició i es feia una
crida a l'ús responsable del menjar i a evitar el seu malbaratament.
L'increment sobtat de preu que determinats aliments de primera
necessitat han patit en els darrers anys ha estat el principal
culpable que, prop de 70 milions de persones, hagin arribat a
l'extrema pobresa a tot el món en els dos darrers anys.

Pocs dies enrere coneixíem un nou estudi sobre pobresa infantil, que
xifrava en el 25% el percentatge de nens i nenes de l'estat i que
viuen per sota el llindar de la pobresa, fent especial èmfasi en la
situació de fills de famílies immigrants a l'hora d'accedir als drets
fonamentals de l'educació, la salut, o la mateixa alimentació.
I concretament avui, es commemora el dia internacional per a
l'eradicació de la pobresa, una causa ben noble i digna de ser difosa,
però que si posem en relació amb les dramàtiques xifres abans
esmentades ens pot semblar una ironia o una mera il·lusió òptica.
Eradicar la pobresa, vista la que hi ha i cóm d'enquistada, sembla una
tasca ingent.

Al món, la pobresa i la fam -la segona, conseqüència de la primera-
ataquen amb cruesa milions de persones, especialment les més febles:
persones grans, dones i nens. La crisi de la banya de l'Àfrica ens hi
ha acostat una vegada més, via imatges esfereïdores i testimonis
directes. Personalment, tinc l'orgull de compartir vincle familiar amb
una jove i valenta metgessa cooperant que, ens aquests moments, es
troba treballant sobre el terreny, lluitant contra tots els elements i
aportant el seu gra de sorra per fer front a les devastadores
conseqüències de la fam i la misèria. Ella, com tants i tantes altres
cooperants de moltes nacionalitats, edats i disciplines professionals,
desplega incansable els seus coneixements, temps i passió a ajudar els
altres. Cada dia la seva tasca em recorda que podem pensar globalment
i actuar localment, però també a la inversa.

Quan parlem de casa nostra no ens ha de sorprendre que els efectes de
la crisi econòmica, la destrucció de llocs de treball, l'esgotament de
prestacions, les dificultats d'accés a un habitatge i el cost de la
vida han esdevingut un còctel de barreres infranquejables per a moltes
persones, especialment aquelles amb majors dificultats econòmiques.
Persones que han perdut la feina, i veuen minvar progressivament els
seus ingressos fins que aquests desapareixen. Avis, nens o joves,
fills de famílies amb pocs recursos. A les dificultats ja conegudes de
poder mantenir un habitatge digne, s'hi suma, moltes vegades, una
escassa i deficient alimentació. Ens ho adverteixen fa temps entitats
socials, que han vist com el perfil de les persones que fan ús dels
menjadors socials o sol.liciten lots de menjar i altres productes de
primera necessitat, ha canviat substancialment. Creix i es diversifica
perillosament aquest perfil, abans molt més acotat.

Ho diuen els estudis, però també les xifres de persones que han
esgotat o estan esgotant la seva prestació econòmica. És pobresa i és
exclusió. N'hi ha i n'hi haurà més. I per eradicar aquesta pobresa el
primer pas ha de ser no ignorar-la, fer-hi front des de tots els
angles, institucions, entitats, ciutadans. Evitem que hagi arribat, si
és que es pot dir així, per quedar-s'hi.

http://www.cronica.cat/tribuna-politica/Neus_Munte/Fam_i_pobresa_aqui_i_al_tercer_mon