Aquest document ha estat elaborat per la Plataforma per la Llengua i incorpora les
aportacions de les entitats que constitueixen http://Somescola.cat
La Plataforma per la Llengua és una organització no governamental que treballa
per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social. Treballem als
diferents territoris de parla catalana i des d'una perspectiva transversal en
l'àmbit socioeconòmic i audiovisual, en l'acollida lingüística als nouvinguts, en les
universitats i en l'educació i a les administracions, entre d'altres àmbits d'actuació.
Els èxits aconseguits ens han portat reconeixements com el Premi Nacional de
Cultura 2008 a la Projecció Social de la Llengua Catalana, atorgat per la Generalitat
de Catalunya.
Somescola.cat és un conjunt d'entitats cíviques, culturals i de tot l'àmbit educatiu
que, arran es sentències del Tribunal Suprem espanyol que qüestionen el paper del
català com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, ens hem organitzat
per refermar el nostre suport a l'escola catalana i al model de cohesió social
que aquesta representa. Aquesta coordinadora d'entitats neix amb l'objectiu de
coordinar totes aquelles persones, entitats i institucions que es comprometen a
actuar de manera activa en suport d'una escola catalana en llengua i en continguts,
que no separi els infants i joves per la seva llengua d'origen i que ajudi a construir
una societat més cohesionada, democràtica i lliure.
Aquest text s'enviarà al Conselh Generau d'Aran perquè valorin la seva adaptació
i traducció a l'aranès.
La metodologia de la immersió lingüística
La situació sociolingüística de Catalunya, amb una concentració de població
d'origen no catalanoparlant en unes zones determinades, difi culta la catalanització
d'una escola capaç d'equilibrar desigualtats de la població escolar.
Per això, per tal de poder complir la Llei de política lingüística del 1998 i la Llei
d'Educació de Catalunya del 2009, que establia que, en acabar l'escolarització
obligatòria, l'alumnat de Catalunya havia de ser competent en les dues llengües
ofi cials. L'Administració educativa, basant-se en les experiències aplicades al
Canadà (al Quebec) i als Estats Units, va aplicar la metodologia de la immersió
lingüística, que suposa adquirir el domini d'una segona llengua tot fent-la servir
com a llengua vehicular dels aprenentatges i com a vehicle de comunicació social
en tots els àmbits de l'escola i en totes les activitats extraescolars.
L'aplicació d'aquesta metodologia es basa en l'ús social de la llengua a l'escola i
implica alguns condicionants, que es poden resumir així:
-La voluntarietat de les famílies per acceptar-lo.
-La convicció dels claustres per dur-lo a terme.
-Les estratègies didàctiques adequades en aplicar-lo.
-La consideració afectiva de la llengua familiar dels nens i nenes per part
del professorat.
El Programa d'Immersió es va començar a aplicar el curs 1983-1984 a 19 escoles
públiques de Santa Coloma de Gramenet i, des d'aleshores, els alumnes dels PIL's
han aconseguit uns nivells de llengua catalana i castellana equiparables i sempre
superiors als d'aquells alumnes que no segueixen programes d'immersió.
Immersió lingüística és sinònim de garantia d'èxit en l'adquisició de la competència
lingüística de les llengües d'ús social. A més, la immersió lingüística ha estat
l'instrument determinant per a la universalització del coneixement i el domini del
català entre tota la població escolar. Ha estat, doncs, una eina per a la cohesió
social i per a la igualtat d'oportunitats.
Argumentari
A continuació s'exposa un argumentari per tal de donar resposta a afi rmacions
errònies que tergiversen la nostra realitat social i lingüística.
1. "A Catalunya no hi ha llibertat per escolaritzar els fills en la
llengua materna. Això no passa enlloc".
El sistema educatiu de Catalunya garanteix el coneixement del català i el castellà,
essent la llengua vehicular la llengua catalana. Aquest model ha estat lloat per
High Level Group on Multilingualism, comissió de la Unió Europea, que el posa
com un exemple de la gestió del multilingüisme i com un model exportable a la
resta de territoris europeus amb llengües que han patit situacions semblants a
la nostra (Multilingualism de la Unió Europea). Així mateix, l'escola catalana i el
mètode d'immersió lingüística ha estat ratifi cat pel Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya i pel Tribunal Constitucional espanyol.
La immersió lingüística és l'exposició intensiva a una segona llengua que no és la
materna, vivint en un territori que tingui aquesta segona llengua com a pròpia, per
tal d'aprendre-la més ràpidament. És un procés propi de les estades lingüístiques,
sigui en colònies d'estiu o estudiant a l'estranger (programa Erasmus, any
lingüístic, doble titulació europea…), i dels escolars immigrants o fi lls de famílies
que en un moment o altre han immigrat en el territori.
El model lingüístic català ha escollit una mateixa forma, l'escola catalana, tant per
a aquells que la tenen com a llengua materna, com per als que no la tenen, bé sigui
perquè són immigrants o perquè provenen de famílies que ho han estat. En aquest
darrer cas seria immersió lingüística. Aquest sistema és el mateix que s'aplica a la
pràctica a la majoria de països europeus, fi ns i tot en molts llocs d'Espanya.
Així, a Madrid el sistema educatiu és en la llengua pròpia del territori, tant per a
aquells que la tenen com a llengua materna com per als que no; en aquest últim
cas es fa immersió lingüística. Així, un immigrant o fi ll de famílies d'immigrants que
tingui com a llengua materna l'àrab, el romanès, el gallec o el català i que s'educa a
l'escola pública de Madrid també fa immersió lingüística, però en castellà.
És força estrany que el sistema educatiu ofereixi com a llengua vehicular la
llengua materna dels alumnes si aquesta no és la llengua pròpia del territori, i
especialment si la llengua pròpia és tan parlada. Així la llengua vehicular a Berlín
és l'alemany i és la llengua d'escolarització a l'escola pública, encara que la llengua
materna sigui el romanès o el turc. Igualment, com hem dit, a Madrid no hi ha
llibertat d'escollir la llengua vehicular segons la llengua materna, encara que en
una escola hi hagi molts parlants d'àrab o romanès. Per tant, es pot dir que a
Madrid la immersió lingüística funciona de la mateixa manera per al castellà que
a Barcelona per al català. Llevat que el castellà a Barcelona no només és un dret i
un deure d'aprendre'l per als que el tenen com a llengua materna, sinó que és un
deure per a tots els alumnes. En canvi, un alumne de llengua materna catalana,
quítxua o romanesa a Madrid, rarament la tindrà com a assignatura optativa. Per
tant, és ben il·lògic posar en dubte el sistema lingüístic a l'escola catalana i no pas
l'europeu o d'altres regions d'Espanya com pot ser Madrid.
A Catalunya, com en d'altres llocs d'arreu del món, començant per moltes regions
d'Espanya, s'ha pres com a model lingüístic a l'escola el que té de base la llengua
pròpia del territori que, a la vegada, és àmpliament parlada. Altrament, si no fos
així, i atès, a més, al caràcter preeminent de coneixement de la llengua castellana,
marcat a la Constitució, com a única llengua amb deure de conèixer, no s'arribaria
a l'objectiu d'un bilingüisme efectiu per part dels parlants pel que fa a totes dues
llengües. Tot i així, en el cas de Catalunya, l'ensenyament en llengua castellana es
pot demanar de manera individual a les escoles catalanes, mentre que a Madrid
no es pot demanar ensenyament individualitzat en llengua catalana. Per tant, hi ha
més llibertat per escollir llengua a Catalunya que en d'altres comunitats.
Només cal recordar que al País Valencià l'oferta educativa en valencià és insuficient
i cada any milers de joves valencians no es poden escolaritzar en altra llengua
que no sigui la castellana, de manera que els objectius de coneixement equitatiu
d'ambdues llengües no s'assoleixen.Un trencament del model lingüístic actual a
l'escola catalana provocaria:
- Segregació social i lingüística: greu perill de fractura social al segregar els
alumnes catalans en funció de criteris lingüístics.
- Incompetència lingüística en llengua catalana: el model lingüístic actual permet als
nois i noies catalans ser competents en la llengua pròpia de Catalunya sigui quin
sigui l'idioma familiar, i a més assegura la competència en la llengua castellana.
2. "La immersió lingüística és un sistema discriminatori que
seria inimaginable a la resta de l'Estat espanyol".
A l'Estat espanyol s'aplica, àmpliament, la immersió lingüística, especialment allí
on el castellà és llengua pròpia. A les comunitats autònomes que tenen el castellà
com a llengua pròpia l'escola és en castellà i, de facto, el sistema d'immersió
lingüística és en castellà. Així doncs, mentre un ciutadà espanyol de parla catalana
no pot aprendre la llengua catalana a Madrid, un ciutadà espanyol de parla no
catalana té garantit, i a més per obligació, el coneixement de la llengua castellana.
Vegeu el punt anterior (6.1) per a més detalls sobre la qüestió.
3. "Els patis han de ser un lloc de llibertat. Cadascú ha de parlar
com vulgui".
L'aplicació del Programa d'Immersió requereix que tot l'espai escolar, classes,
patis, menjador, sortides... tingui el català com a llengua vehicular. Precisament
és molt més important que els nens i nenes interaccionin en català en els espais
d'esbarjo que a la mateixa classe. L'alumnat ha d'emprar el català com una llengua
de relació, no només com una llengua de docència. El centre és un espai educatiu
des que els alumnes entren a l'escola fi ns que en surten i, per tant, totes les
activitats han de desenvolupar-se en la llengua d'aprenentatge.
4. "El professorat de parvulari no cal que tinguin un domini
exhaustiu de la llengua catalana, només amb un vocabulari
reduït ja en tenen prou".
Aquesta és una afi rmació completament falsa. Els mestres de les escoles bressol
i els de parvulari han de tenir un coneixement de català molt alt, sobretot de
fonètica i d'expressions genuïnes. És des de molt petits que els nens i nenes
consoliden els sons i els hàbits lingüístics. Si no ho fan bé, difícilment podran tenir
una bona competència escrita de la segona llengua. El professorat ha d'actuar
com a model de gestió lingüística davant l'alumnat i, per aquest motiu, ha de
fer un ús coherent de la llengua d'immersió i l'ha de fer servir en tots els àmbits
escolars, tant si són acadèmics com de relació o de lleure.
5. "La immersió és una qüestió d'escola. No cal que els pares i
mares hi estiguin d'acord".
La immersió ha de ser un pacte de tots els elements que constitueixen l'entorn
educatiu. És absolutament contraproduent que es produeixin tensions entre
famílies, escoles i entorn social i cultural. S'ha de fer un esforç per explicar els
avantatges d'aquesta metodologia i anar explicant als pares i mares els progressos
que es van produint durant l'escolaritat dels seus fi lls. Tot això vol dir feina i
compromís, i és l'única manera d'aconseguir resultats satisfactoris.
6. "La immersió només afavoreix l'alumnat catalanoparlant i
exclou l'alumnat que no té el català com a llengua primera".
Aquesta afi rmació és absolutament falsa. És el primer tòpic que s'hauria de
combatre. L'alumnat catalanoparlant d'origen serà amb tota seguretat bilingüe
en acabar els ensenyaments obligatoris perquè l'entorn social de Catalunya és
absolutament favorable al castellà. Per tal que els nens i nenes que no tenen el
català com a llengua primera siguin competents en les dues llengües ofi cials a
Catalunya i puguin tenir les mateixes oportunitats per trobar feina i per desenvoluparse
en la societat on viuen, és bàsica la metodologia de la immersió, això sí, ben feta.
Per aplicar la metodologia de la immersió s'hi ha de creure i s'han d'utilitzar
les estratègies adequades. La immersió lingüística ha garantit i possibilitat que
les persones que no tenien el català com a primera llengua l'aprenguessin amb el
mateix nivell de domini i perfecció que els que sí la hi tenien.
7. "La immersió lingüística afavoreix el fracàs escolar".
De cap manera està demostrat que un sistema educatiu que fomenta el bilingüisme
(llengua d'origen i llengua social) és de gran benefi ci cognitiu i intel·lectual.
I, precisament, els alumnes més afavorits per aquest sistema d'immersió que
assegura el domini de les dues llengües més parlades a Catalunya són justament
els castellanoparlants d'origen o aquells altres que no tenen el castellà ni el català
com a llengua primera o familiar.
8. "La immersió té com a objectiu aconseguir una societat monolingüe en català".
Un estudi general de totes les escoles de Catalunya ubicades en zones d'un gran
ús social de la llengua castellana, i que escolaritzen els seus alumnes des de
Pre-escolar o P-3 (en funció del centre) fi ns al Batxillerat, podria demostrar que
la immersió en català dels infants i dels joves, lluny de ser un sistema que els
aboca al desconeixement de la pròpia llengua materna, el que fa és garantir-los
que també coneixeran i parlaran de manera correcta la llengua catalana. Fins i tot,
es podria comprovar que la immersió, més que potenciar l'ús exclusiu del català,
el que fa és evitar o frenar el monolingüisme en castellà per part dels joves que
viuen immersos en uns àmbits on la llengua d'ús habitual és el castellà.
9. "La immersió lingüística fomenta el desconeixement de la
llengua castellana".
Ben al contrari, la immersió lingüística no atempta contra el bon coneixement i ús
de la llengua castellana per part dels alumnes castellanoparlants d'origen, tal com
al·leguen els pocs que s'hi oposen. Més aviat, allò que fa la immersió lingüística és
permetre la integració lingüística i cultural d'aquests infants i joves tot permetent
que, a casa seva, la llengua d'origen i familiar es desenvolupi i s'utilitzi amb plena
normalitat. En conseqüència, la immersió és un element essencial en l'establiment
de la compatibilització de la llengua inicial i la llengua catalana i, doncs, un factor
fonamental en la construcció de la cohesió social del nostre país.
10. "Amb l'aplicació de la metodologia de la immersió lingüística
les persones perden el dret de poder triar quina llengua volen
utilitzar normalment, perquè només s'imposa el català".
És absolutament fals. No es pot triar allò que es desconeix. Per tant la tria entre
l'ús del català o el castellà com a llengua de relació només es podrà produir si
es dominen les dues llengües. A Catalunya, un jove catalanoparlant d'origen sap
perfectament català i castellà i un jove no catalanoparlant d'origen que visqui en
un barri amb escassa presència del català no el podrà utilitzar si no l'aprèn i l'usa
a l'escola.
11. "La sentència del Tribunal Suprem és, senzillament, una
qüestió jurídica i no una qüestió pedagògica".
No és veritat. El procés educatiu necessita de complicitats i de pau social. Que la
programació de les escoles sigui un element de confrontació entre els diferents
estaments de l'escola crea un clima d'inestabilitat que no afavoreix gens els
aprenentatges i que perjudica notablement l'alumnat, que és la part més sensible
en tot aquest procés, desautoritza la tasca del professorat i posa en dubte la
qualitat del sistema.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada