Un dels punts destacats del text aprovat és el que avisa que el Parlament i el procés de desconnexió democràtica no se supeditaran a les decisions de les institucions de l'estat espanyol i, en particular, del Tribunal Constitucional. La resolució també estableix l'obertura d'un procés constituent no subordinat i detalla els temes amb què el futur Govern només complirà la legislació catalana.
En la defensa del text, el cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, ha dit: 'Hi ha qui pensa encara que carregar els tribunals amb artilleria legalista posarà fi a aquest clam. Això no té aturador. Si no és avui, serà demà. Si no som nosaltres, seran uns altres. Però aquest país ja fa temps que diu alt i clar que ha arribat el moment d'anar a totes.' En la presentació de la resolució independentista, ha assegurat que el text marcava un abans i un després de la condició política del parlament i de les institucions catalanes. A més, ha defensat que la independència serveix 'essencialment' per a garantir els drets de les persones i perquè la gent pugui viure millor.'
La portaveu parlamentària de la CUP, Anna Gabriel, s'ha adreçat al govern espanyol, a l'exèrcit i als tribunals per dir-los: 'Mireu-nos als ulls, sentiu els batecs, i hi veureu un poble alegre, viu i combatiu que malda per poder ser. No hi veureu ni colpistes ni partidaris d'autoritarismes ni imposicions.' Gabriel ha definit la resolució com un acte 'íntegre de sobirania, democràcia, dignitat i ruptura' enfront de la 'imposició espanyolista […] i el fonamentalisme constitucionalista, la legalitat feta búnquer'. Gabriel ha parlat de 'nou capítol de la història' i ha refusat de convertir la majoria en 'adhesió passiva'.
Heus ací el text de la declaració independentista:
El Parlament de Catalunya:
PRIMER. Constata que el mandat democràtic obtingut a les passades eleccions del 27 de setembre del 2015 es basa en una majoria d'escons de les forces parlamentàries amb l'objectiu que Catalunya esdevingui un estat independent i amb una àmplia majoria sobiranista en vots i escons que aposta per l'obertura d'un procés constituent no subordinat.
SEGON. Declara solemnement l'inici del procés de creació de l'estat català independent en forma de república.
TERCER. Proclama l'obertura d'un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana.
QUART. Insta el futur govern a adoptar les mesures necessàries per fer efectives aquestes declaracions.
CINQUÈ. Considera pertinent iniciar en el termini màxim de trenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d'hisenda pública.
SISÈ. Com a dipositari de la sobirania i expressió del poder constituent, reitera que aquest Parlament i el procés de desconnexió democràtica no se supeditaran a les decisions de les institucions de l'Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, a qui considera deslegitimat i sense competència arran de la sentència de juny del 2010 sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya votat prèviament pel poble en referèndum, entre d'altres.
SETÈ. Adoptarà les mesures necessàries per obrir aquest procés de desconnexió democràtica, massiva, sostinguda i pacífica amb l'Estat espanyol de tal manera que permeti l'empoderament de la ciutadania a tots els nivells i en base a una participació oberta, activa i integradora.
VUITÈ. Insta el futur govern a complir exclusivament aquelles normes o mandats emanats d'aquesta Cambra, legítima i democràtica, a fi de blindar els drets fonamentals que puguin estar afectats per decisions de les institucions de l'Estat espanyol.
NOVÈ. Declara la voluntat d'inici de negociacions per tal de fer efectiu el mandat democràtic de creació d'una estat català independent en forma de República i, així mateix, ho posa en coneixement de l'Estat espanyol, de la Unió Europea i del conjunt de la comunitat internacional.»
I aquests són els punts de l'annex acordat:
«1. Pobresa energètica
Per tal de garantir que cap persona es vegi privada de l'accés als subministraments bàsics, el futur Govern desplegarà les mesures per evitar la pobresa energètica aprovades a la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, de manera que es garanteixi el dret d'accés als subministraments bàsics d'aigua potable, de gas i d'electricitat a les persones i unitats familiars en situació de risc d'exclusió residencial, mentre duri aquesta situació.
2. Habitatge
Per tal de garantir que cap persona es vegi privada de l'accés a un habitatge digne, el futur Govern treballarà en l'aplicació del nou marc normatiu que regula la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. En aquest marc, el futur Govern es compromet a garantir ei principi de reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d'exclusió residencial que estiguin en procés d'ésser desnonades de llur habitatge habitual, per a poder fer efectiu el desnonament.
Així mateix, de forma urgent, es realitzaran modificacions normatives per tal de fer efectives les previsions de la Llei 24/2015, com és el cas del reglament de funcionament de les Meses de valoració per l'adjudicació d'habitatges per a situacions d'emergències econòmiques, socials i altres casos amb necessitats especials de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.
3. Sanitat
En l'àmbit de les polítiques de salut per a tota la ciutadania, el futur Govern garantirà l'accés universal a l'atenció sanitària pública i de qualitat, mitjançant el CatSalut, a totes les persones que viuen a Catalunya.
Cap persona en podrà quedar exclosa per raons d'origen, tinguin o no la condició d'assegurats o beneficiaris del Sistema Nacional de Salut, i amb independència de si consten o no al padró. Així mateix, cap ciutadà no es veurà privat d'assistència farmacèutica per motius econòmics.
D'acord amb les diferents resolucions aprovades per aquest parlament, no es realitzaran nous concursos per a la gestió de Centres d'Atenció Primària.
4. Educació
El Parlament de Catalunya va interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra bona part de l'articulat de la LO 8/2013 de 9 de desembre de Millora de la Qualitat Educativa, recurs que va ser admès a tràmit el passat 3 d'abril del 2014. En aquesta impugnació, avalada pel dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, s'argumentava com els preceptes indicats de la LO 8/2013 són contraris a les competències establertes en favor de la Generalitat de Catalunya, al model educatiu català determinat per la LEG i als consensos obtinguts per la comunitat educativa en el seu conjunt. En coherència amb aquest recurs, el futur Govern vetllarà en la seva actuació en matèria d'educació per la plena vigència i respecte de les competències establertes en favor de les administracions catalanes i per mantenir-hi els consensos obtinguts per la comunitat educativa en el seu conjunt.
5. Garantia de les llibertats públiques.
El Parlament de Catalunya va interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra alguns articles de la LO 4/2015 de Seguretat Ciutadana, recurs que va ser admès a tràmit el passat 21 de Juliol de 2015. En aquesta impugnació, avalada pel dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, s'argumentava com els preceptes indicats de la LO 4/2015 són contraris a drets fonamentals previstos en els textos internacionals com la Declaració Universal de Drets Humans, el Conveni Europeu dels Drets Humans i la Jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans. En coherència amb aquest recurs, el futur Govern vetllarà en la seva actuació en matèria de seguretat ciutadana per la plena vigència i, respecte dels drets fonamentals esmentats.
6. Administracions locals
Amb l'afany de garantir les plenes competències de les Administracions Locals catalanes per servir l'interès general, el futur Govern proporcionarà les eines de suport necessàries per deixar sense efecte els preceptes de la LRSAL (Llei orgànica 2/2012 de 27 d'abril d'estabilitat pressupostaria dictada en desenvolupament del article 135 de la Constitució Espanyola) relatius a la limitació de competències als ens locals, els de control del cost dels serveis i l'obligació de la priorització de l'activitat econòmica privada.
7. Persones refugiades
A fi de poder donar resposta a la greu situació humanitària que viuen les per sones refugiades, el futur Govern generarà un marc de relacions amb l'Alt Comissionat de Nacions Unides pels Refugiats (AGNUR) amb l'objectiu de donar acollida i asil al màxim nombre de persones més enllà de les decisions adopta des al respecte pel Govern espanyol.
8. Avortament
En matèria de dret a l'avortament, el futur govern es regirà pel que estipula la Llei 17/2015, de 21 de Juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes.
9. Finançament d'un pla de xoc social i gestió del deute
Per tal d'alliberar recursos per a dotar financerament un pla de xoc social, el futur Govern, entre altres mesures, establirà vies de negociació per tal de reduir la càrrega del deute en el conjunt de la despesa.
Prioritàriament, el futur Govern impulsarà la renegociació de tots els finançaments estructurats, separant els pagaments que compensen un servei (inversió i manteniment) d'aquells que constitueixen un pagament excessiu respecte als tipus d'interès i a les taxes d'inflació actuals. Així mateix, el futur Govern instarà els concessionaris o superficiaris a redefinir els contractes estructurats, transformant l'amortització de les inversions en finançament ordinari mitjançant deute públic i eliminant el cost excessiu del capital.
Aquesta transformació, que ha de permetre una rebaixa de costos per a la Generalitat que es pugui aprofitar per finançar un pla de xoc social, ha d'anar acompanyada d'una revisió a fons dels programes pressupostaris de despesa que permeti avaluar i contrastar la seva utilitat en moments on atendre la urgència social ha esdevingut la màxima prioritat de la despesa de la Generalitat, expressada en l'esmentat pla de xoc. Els estalvis que s'obtinguin de la revisió de programes aniran íntegrament dedicats a un pla de xoc social.
Per tal de fer un seguiment de l'efectivitat d'aquest objectiu i compromís, el futur govern crearà̀ un grup de treball obert als grups parlamentaris. Així mateix, el futur govern establirà̀ un calendari de reunions amb els respon sables de la banca resident per estudiar la possibilitat de renegociació del pagament dels interessos amb finalitats socials.»
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada