Montserrat Tura i Camafreita (Mollet del Vallès, 1954) és metgessa. Però a més és ex-alcaldessa, ex-consellera d'Interior i de Justícia. Encara té el carnet del PSC, tot i que creu que aquest partit ha abandonat el catalanisme. També les bones pràctiques. Si ho volen saber d'una manera concisa, llegeixin "Estirant el fil. Quan el PSC va abandonar el catalanisme" (Pòrtic,2014). També descobriran en aquest llibre que és catalanista, sobiranista i, sobretot, socialista.
-Un llibre molt sentit, oi?
-Sí, sentit ho és. És sentit per la preocupació, per la passió, per les vivències. En aquest llibre hi ha molta vida viscuda.
-El subtitula "Quan el PSC va abandonar el catalanisme"...
-El PSC ha fet coses molts importants. Crec que el fet que el PSC estigui en la posició que està i amb el poc suport que té a la societat catalana és dolent per a la ciutadania. Però val a dir que mentre ha tingut suport ha fet moltes coses importants, i moltes coses de les que he fet des de les institucions les he fet en nom d'aquest projecte. Si hagués seguit la línia marcada pels governs d'esquerres, avui tindria molt més suport.
-Així, el PSC ha fet la seva funció i ara caldria un nou socialisme catalanista i sobiranista?
-Sí. M'ha costat molt arribar a aquesta convicció. Tots els intents de fer-ho dins el PSC han estat fallits, però no ho dic amb alegria: ho dic amb tristesa.
-Amb el llibre buida el pap i posa exemples crus de l'abandonament del catalanisme del PSC i de la complicitat del PSOE...
-Al PSOE hi ha molt desconeixement i, en d'altres situacions, incompliments, incomprensió. Poso exemples perquè si queda algú que defensi dins del PSOE el projecte federal com una via de sortida, abans ho haurà de demostrar amb fets. No es mostren gestos i es fa difícil de creure que l'evolució del PSOE cap a una idea federal que accepti l'asimetria i que accepti l'existència de nacions amb tota la seva sobirania i la paraula nació amb tot el seu pes.
-El PSOE ha deixat clar que, de pacte asimètric, ni parlar-ne...
-El món és molt complicat. Si algú creu que a l'Europa del segle XXI comunitats nacionals amb una personalitat molt definida han de formar part d'estructures polítiques en contra la seva voluntat o negant o menystenint els elements de la seva personalitat, no acaba d'entendre-ho. A Espanya no s'ha acabat d'entendre mai i els partits que han governat les institucions espanyoles no ho han entès mai, ni tan sols la renúncia del pacte constitucional. De fet, que renunciïs en un moment determinat no vol dir que renunciïs a la seva reivindicació en un futur.
-Si una cosa ens demostra la història recent és que el PSOE i el PP sobre Catalunya es posen d'acord en cinc minuts.
-Es posen d'acord en una lectura restrictiva de les lleis. Però a les democràcies avançades les lleis s'adapten a les demandes socials, i això no només amb Catalunya, o sobretot amb Catalunya, però també en algunes altres coses que es posen ràpidament d'acord com si les lleis haguessin de configurar un poble, quan és més aviat al contrari. Les voluntats de canvi és el que fa avançar les lleis.
-Creu que Avancem, Moviment Catalunya i NeCat han de convertir-se en un projecte comú ?
-Ho considero necessari. Ho desitjo. Les coses no són fàcils. Costa que la socialdemocràcia repensi com mantenir l'estat del serveis públics, costa aprofundir en el debat de la regeneració democràtica, però no perquè sigui difícil s'ha de deixar de fer. La inacció en el procés català ha estat el que ha provocat que la ciutadania surti al carrer perquè se sent menystinguda.
-Al darrer capítol, sobre el procés sobiranista, escriu que si no queda res més per part de l'Estat "ho haurem de provar d'una altra manera" apuntant l'estat independent
-Jo explico la tesi de la lliure unió dels pobles. Hi ha pocs estats a Europa que tinguin nacions tan consolidades com l'Estat espanyol. I aquest, lluny d'adonar-se que atorgant-nos llibertats ens hagués mantingut units en aquest estat, ha fet el contrari. Només hi ha unió si ets lliure d'estar unit i ets lliure de separar-te. Finalment, el dret que empara la lliure unió és el mateix que empara la secessió. Llavors tindríem un estat modern en el qual les seves nacions no voldrien marxar, però tenim un estat retrògrad. Una característica que provoca que hi hagi "desenganxament" i, per tant, l'opció majoritària sigui la independentista.
-Ho és de majoritària?
-No se sabrà si és clarament majoritària fins que no es permeti una cosa fonamental: una consulta en la qual totes les opcions tinguin les mateixes possibilitats i els mateixos drets i se sàpiga l'opinió del poble català.
-Ara per ara, quina seria la seva opció el 9-N?
-Jo dic que la pregunta pactada... si és una consulta no refrendària.... Bé, els que l'han plantejada haurien de fer una reflexió... Però, en tot cas, el que és claríssim és que si no hi ha reacció de l'Estat, si s'utilitzen les lleis i la Constitució com a cuirassa i com a mecanisme de submissió en contra de la voluntat majoritària, em portaran a mi i a molts a votar sí repetidament i a ratificar-nos en el sí.
-Un llibre molt sentit, oi?
-Sí, sentit ho és. És sentit per la preocupació, per la passió, per les vivències. En aquest llibre hi ha molta vida viscuda.
-El subtitula "Quan el PSC va abandonar el catalanisme"...
-El PSC ha fet coses molts importants. Crec que el fet que el PSC estigui en la posició que està i amb el poc suport que té a la societat catalana és dolent per a la ciutadania. Però val a dir que mentre ha tingut suport ha fet moltes coses importants, i moltes coses de les que he fet des de les institucions les he fet en nom d'aquest projecte. Si hagués seguit la línia marcada pels governs d'esquerres, avui tindria molt més suport.
-Així, el PSC ha fet la seva funció i ara caldria un nou socialisme catalanista i sobiranista?
-Sí. M'ha costat molt arribar a aquesta convicció. Tots els intents de fer-ho dins el PSC han estat fallits, però no ho dic amb alegria: ho dic amb tristesa.
-Amb el llibre buida el pap i posa exemples crus de l'abandonament del catalanisme del PSC i de la complicitat del PSOE...
-Al PSOE hi ha molt desconeixement i, en d'altres situacions, incompliments, incomprensió. Poso exemples perquè si queda algú que defensi dins del PSOE el projecte federal com una via de sortida, abans ho haurà de demostrar amb fets. No es mostren gestos i es fa difícil de creure que l'evolució del PSOE cap a una idea federal que accepti l'asimetria i que accepti l'existència de nacions amb tota la seva sobirania i la paraula nació amb tot el seu pes.
-El PSOE ha deixat clar que, de pacte asimètric, ni parlar-ne...
-El món és molt complicat. Si algú creu que a l'Europa del segle XXI comunitats nacionals amb una personalitat molt definida han de formar part d'estructures polítiques en contra la seva voluntat o negant o menystenint els elements de la seva personalitat, no acaba d'entendre-ho. A Espanya no s'ha acabat d'entendre mai i els partits que han governat les institucions espanyoles no ho han entès mai, ni tan sols la renúncia del pacte constitucional. De fet, que renunciïs en un moment determinat no vol dir que renunciïs a la seva reivindicació en un futur.
-Si una cosa ens demostra la història recent és que el PSOE i el PP sobre Catalunya es posen d'acord en cinc minuts.
-Es posen d'acord en una lectura restrictiva de les lleis. Però a les democràcies avançades les lleis s'adapten a les demandes socials, i això no només amb Catalunya, o sobretot amb Catalunya, però també en algunes altres coses que es posen ràpidament d'acord com si les lleis haguessin de configurar un poble, quan és més aviat al contrari. Les voluntats de canvi és el que fa avançar les lleis.
-Creu que Avancem, Moviment Catalunya i NeCat han de convertir-se en un projecte comú ?
-Ho considero necessari. Ho desitjo. Les coses no són fàcils. Costa que la socialdemocràcia repensi com mantenir l'estat del serveis públics, costa aprofundir en el debat de la regeneració democràtica, però no perquè sigui difícil s'ha de deixar de fer. La inacció en el procés català ha estat el que ha provocat que la ciutadania surti al carrer perquè se sent menystinguda.
-Al darrer capítol, sobre el procés sobiranista, escriu que si no queda res més per part de l'Estat "ho haurem de provar d'una altra manera" apuntant l'estat independent
-Jo explico la tesi de la lliure unió dels pobles. Hi ha pocs estats a Europa que tinguin nacions tan consolidades com l'Estat espanyol. I aquest, lluny d'adonar-se que atorgant-nos llibertats ens hagués mantingut units en aquest estat, ha fet el contrari. Només hi ha unió si ets lliure d'estar unit i ets lliure de separar-te. Finalment, el dret que empara la lliure unió és el mateix que empara la secessió. Llavors tindríem un estat modern en el qual les seves nacions no voldrien marxar, però tenim un estat retrògrad. Una característica que provoca que hi hagi "desenganxament" i, per tant, l'opció majoritària sigui la independentista.
-Ho és de majoritària?
-No se sabrà si és clarament majoritària fins que no es permeti una cosa fonamental: una consulta en la qual totes les opcions tinguin les mateixes possibilitats i els mateixos drets i se sàpiga l'opinió del poble català.
-Ara per ara, quina seria la seva opció el 9-N?
-Jo dic que la pregunta pactada... si és una consulta no refrendària.... Bé, els que l'han plantejada haurien de fer una reflexió... Però, en tot cas, el que és claríssim és que si no hi ha reacció de l'Estat, si s'utilitzen les lleis i la Constitució com a cuirassa i com a mecanisme de submissió en contra de la voluntat majoritària, em portaran a mi i a molts a votar sí repetidament i a ratificar-nos en el sí.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada