dimarts, 2 de setembre de 2014

El PP i l'espoli fiscal espanyol deixen el País Valencià i les Balears amb els pitjors serveis sanitaris


L'espoli fiscal espanyol causa anomalies tan sorprenents com ara que dues de les nacions que més diners aporten a l'estat espanyol, com són el País Valencià i les Illes Balears, estinguin entre les comunitats amb pitjors serveis sanitaris. Casualment, ambdós països són dirigits pel nacionalisme espanyol, amb governs del PP. 

El País Valencià, Canàries, Múrcia i les Balears se situen un any més com les comunitats autònomes amb pitjors serveis sanitaris, segons el XI Informe de la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP), que constata un augment de la disparitat de serveis sanitaris entre les diferents regions de l'estat espanyol.

Segons ha informat avui en roda de premsa el portaveu de la FADSP, Marciano Sánchez Bayle, l'estudi contempla paràmetres com les llistes d'espera, la despesa per habitant, el nombre de llits i professionals, la despesa farmacèutica o la valoració dels ciutadans.

Així, un any més el País Valencià, Canàries, Múrcia i Balears se situen com les autonomies amb pitjors serveis sanitaris, seguides per Madrid, Extremadura, Catalunya i Castella-la Manxa amb serveis "deficients"; La Rioja, Galícia, Cantàbria i Andalusia amb serveis "regulars" i Castella i Lleó, Astúries, País Basc, Aragó i Navarra com les millors classificades.

No obstant això, Sánchez Bayle ha advertit que una millor puntuació "no suposa que no s'hagin produït retallades en el sistema sanitari", sinó que aquestes comunitats, o estaven en una millor posició de partida o les retallades han estat menors.

L'informe destaca també que les diferències entre les comunitats són "excessives" i que la "gran disparitat" en els serveis sanitaris entre regions "posa en perill la necessària cohesió i equitat". "És evident que la política de retallades ha afectat a totes les comunitats, però a unes més que a unes altres, depenent de l'interès dels seus governants per preservar la sanitat pública", ha afirmat Sánchez Bayle.

En aquest sentit i quan es compleixen dos anys de l'aprovació del reial decret 16/2012 de reforma del sistema sanitari, el portaveu de la FADSP ha subratllat que aquest informe posa de manifest un "empitjorament global" de la sanitat arreu l'Estat amb una rebaixa "molt significativa" dels pressupostos destinats a Sanitat, que han passat de 70.000 milions el 2009 als 52.700 milions pressupostats per a aquest any, ha assenyalat.

Així mateix, ha denunciat les retallades en les plantilles dels centres sanitaris –amb 53.000 treballadors menys–, el tancament de llits, o l'augment important de les llistes d'espera tant de consulta externa, com a quirúrgica, de proves diagnòstiques o de consulta d'atenció primària.

Canàries i el País Valencià ocupen els dos últims llocs d'aquesta classificació des de fa sis i vuit anys respectivament, mentre que els cinc primers llocs en els cinc últims anys els ocupen les mateixes comunitats.

En aquest últim any, els canvis més cridaners són els de Extremadura que retrocedeix tres posicions, les mateixes que puja Castella-la Manxa mentre que Galícia baixa dos llocs.

L'informe assenyala, així, que Andalusia és la comunitat amb menor pressupost sanitari per habitant el 2014 –980 euros–, enfront del País Basc, que compta amb un pressupost de 1.540 euros; mentre que el nombre d'habitants per metge en atenció primària oscil·la entre els 926 de Castella i Lleó i els 1.669 de Balears.

Quant a la despesa farmacèutica per habitant de 2013 les diferències entre comunitats se situa entre els 119,54 euros de Madrid i els 253,22 d'Extremadura.

Sobre l'opinió dels ciutadans sobre el funcionament de la sanitat pública, Sánchez Bayle ha indicat que en els dos últims anys s'ha "disparat" el percentatge de persones que pensen que l'assistència sanitària ha empitjorat entre 2009 i 2013: del 8,3 per cent al 27,89 per a les consultes d'atenció primària; del 9,7 al 32,17 per a les consultes d'especialistes i de 8,9 al 32,29 en l'atenció hospitalària.

En aquest sentit, l'estudi reflecteix importants diferències entre comunitats sobre el percentatge de persones que opinen que la sanitat funciona bé o bastant bé i varia del 83,94 per cent d'Astúries al 44,09 per cent de Canàries.