Tres integrants del col·lectiu espanyolista 'Puerta de Brandemburgo' -estretament vinculat amb Societat Civil Catalana- van aconseguir publicar el 20 d'agost una carta al diari econòmic Financial Times en què intentava presentar les polítiques de promoció lingüística a favor del català com un intent de "discriminar" el castellà, i parlant de "situació injusta". Aquest dilluns, el delegat del Govern al Regne Unit, Josep Manuel Suàrez, respon la carta del col·lectiu unionista, explicant la "lògica de promoure una llengua minoritària" i preguntant-se: "Imaginin-se que l'anglès fos la llengua materna de només un terç de la població britànica. No seria lògic, com és en el cas català, que el govern britànic adoptés mesures per preservar i promoure l'anglès?"
Signaven la carta originària tres professors universitaris a títol individual: Sonia Sierra, Susana Beltran -vicepresidenta tercera de Societat Civil Catalana- i Santiago Mondejar. Tot amb tot, a Catalunya, la carta va ser presentada com un èxit de l'associació Puerta de Brandemburgo, situació que amagaven al diari econòmic.
Al llarg del seu escrit, Sierra, Beltran i Mondejar es queixaven que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) té "nou canals de televisió i quatre de ràdio", que el Govern "subvenciona generosament la majoria de diaris catalans, que estan predominantment escrits en català", i que "els alumnes de pre-escolar a Catalunya no reben cap hora d'educació en castellà". I afirmaven: "Sembla clar que els drets lingüístics dels infants no estan protegits a Catalunya, cosa que dificulta el desenvolupament de la majoria de nens, que no poden estudiar en la seva llengua materna."
"Cap altre país bilingüe no imposa el 'model català', discriminant la llengua nacional a favor de la llengua regional. Catalunya té tots els poders en Educació, i l'única opció que queda als pares és el litigi. Han guanyat totes les demandes judicials, però el govern català encara no les ha complert. La concessió d'encara més poders a les autoritats educatives de Catalunya només perpetuarà una situació ja de per si injusta", afirmaven.
"Errors greus"
Ara, Suàrez replica la carta de Puerta de Brandemburgo alertant a l'editor que contenia "una quantitat d'errors que creiem prou seriosos com per merèixer una resposta". El delegat del Govern explica que la CCMMA té quatre canals de televisió, no pas nou, i que "les audiències mostren que la majoria de teleespectadors catalans miren canals en espanyol". També desmenteix que els mitjans escrits a Catalunya siguin majoritàriament escrits en català, i emfasitza que "la majoria de diaris venuts a Catalunya estan escrits en espanyol".
"La carta critica el sistema educatiu català i la quantitat d'hores que s'imparteixen en català. El govern català, com qualsevol altre govern sensible faria, creu que els resultats acadèmics són allò més importants, no la quantitat d'hores que s'imparteixen en una o altra llengua. És també un fet que les últimes proves mostren que els estudiants catalans ostenten un nivell d'espanyol millor que el de la mitjana estatal", escriu Suàrez.
Tot amb tot, el delegat dóna la raó als unionistes quan afirmen que el català és "una llengua minoritària en el seu propi territori", i es pregunta: "Imaginin-se que l'anglès fos la llengua materna de només un terç de la població britànica. No seria lògic, com és en el cas català, que el govern britànic adoptés mesures per preservar i promoure l'anglès?" I conclou: "A més, a Catalunya, les mesures de protecció lingüística han rebut el suport polític a cada elecció des del 1980."
Signaven la carta originària tres professors universitaris a títol individual: Sonia Sierra, Susana Beltran -vicepresidenta tercera de Societat Civil Catalana- i Santiago Mondejar. Tot amb tot, a Catalunya, la carta va ser presentada com un èxit de l'associació Puerta de Brandemburgo, situació que amagaven al diari econòmic.
Al llarg del seu escrit, Sierra, Beltran i Mondejar es queixaven que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) té "nou canals de televisió i quatre de ràdio", que el Govern "subvenciona generosament la majoria de diaris catalans, que estan predominantment escrits en català", i que "els alumnes de pre-escolar a Catalunya no reben cap hora d'educació en castellà". I afirmaven: "Sembla clar que els drets lingüístics dels infants no estan protegits a Catalunya, cosa que dificulta el desenvolupament de la majoria de nens, que no poden estudiar en la seva llengua materna."
"Cap altre país bilingüe no imposa el 'model català', discriminant la llengua nacional a favor de la llengua regional. Catalunya té tots els poders en Educació, i l'única opció que queda als pares és el litigi. Han guanyat totes les demandes judicials, però el govern català encara no les ha complert. La concessió d'encara més poders a les autoritats educatives de Catalunya només perpetuarà una situació ja de per si injusta", afirmaven.
"Errors greus"
Ara, Suàrez replica la carta de Puerta de Brandemburgo alertant a l'editor que contenia "una quantitat d'errors que creiem prou seriosos com per merèixer una resposta". El delegat del Govern explica que la CCMMA té quatre canals de televisió, no pas nou, i que "les audiències mostren que la majoria de teleespectadors catalans miren canals en espanyol". També desmenteix que els mitjans escrits a Catalunya siguin majoritàriament escrits en català, i emfasitza que "la majoria de diaris venuts a Catalunya estan escrits en espanyol".
"La carta critica el sistema educatiu català i la quantitat d'hores que s'imparteixen en català. El govern català, com qualsevol altre govern sensible faria, creu que els resultats acadèmics són allò més importants, no la quantitat d'hores que s'imparteixen en una o altra llengua. És també un fet que les últimes proves mostren que els estudiants catalans ostenten un nivell d'espanyol millor que el de la mitjana estatal", escriu Suàrez.
Tot amb tot, el delegat dóna la raó als unionistes quan afirmen que el català és "una llengua minoritària en el seu propi territori", i es pregunta: "Imaginin-se que l'anglès fos la llengua materna de només un terç de la població britànica. No seria lògic, com és en el cas català, que el govern britànic adoptés mesures per preservar i promoure l'anglès?" I conclou: "A més, a Catalunya, les mesures de protecció lingüística han rebut el suport polític a cada elecció des del 1980."
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada