Josep Guia, assagista, professor de matemàtiques i activista polític. És membre de l'equip rector de la UCE i de la directiva del PSAN. Ha dedicat diverses obres a la qüestió nacional i també ha tractat la literatura medieval, destacant l'anàlisi fraseològic d'obres com el Tirant lo Blanch o dels textos de Roís de Corella.
-Com a membre de l'equip rector de la Universitat Catalana d'Estiu, com penses que intervé la UCE en la cohesió dels Països Catalans?
La consciència de Països Catalans, precisament de la unitat nacional completa, especialment des del Principat, és variable, puja i baixa en funció de les circumstàncies polítiques sobretot, a més, si em preguntes sobre els polítics encara més. Va tindre un punt d'una pujada molt alta des que Fuster va plantejar totes les seues tesis, des de diverses publicacions, va anar pujant des del final del franquisme fins que l'any 1976 es va fer el congrés de cultura catalana, que era un congrés que estudiava i definia un país complet de tota la nació catalana sense problemes, i allí participava tota la intel·lectualitat i tots els futurs polítics. Però van arribar els pactes de la reforma política espanyola, la reforma del franquisme, el que anomenem transició o la segona restauració borbònica, i van arribar les rebaixes perquè una de les condicions d'aquells pactes era abandonar el projecte de Països Catalans, i els polítics que passaren a fer política convencional abandonaren aquell projecte i llavors va haver una gran davallada.Després d'allò va haver alguna recuperació, després una altra davallada...
Ara, per interessos polítics, hi ha alguns polítics a dintre del procés independentista que es viu al principat que se n'obliden una mica de la resta de la nació, com si la resta de la nació molestés al procés, però la resta de la nació no molestaria, sinó que el reforçaria, en el sentit que si la tens en consideració, encara que la independència fóra només per al principat, la resta de la nació ens reforça, i de vegades cal pensar si el fet d'oblidar a la perifèria catalana és per donar-li el gust a Espanya, és a dir, com una concessió a Espanya i també a França. Si en aquests processos comencem amb concessions d'aquest calat malament anem.
- Si el 9 de Novembre triomfa el Sí-Sí a la consulta independentista, què passa a partir de l'endemà al País Valencià?
-Com a membre de l'equip rector de la Universitat Catalana d'Estiu, com penses que intervé la UCE en la cohesió dels Països Catalans?
Bé, eixe és un dels objectius que persegueix la UCE. Des de fa molts anys ací han estat pujat molts valencians, catalans, illencs, andorrans, etc. que han viscut en completa germanor i igualtat. El fet que la UCE siga un punt de trobada ens permet articular les societats civils, però també a nivell cultural i acadèmic, fet que ens ha configurat com un nexe comú que contribueix a aquesta vertebració del País.
-Sovint dóna la sensació al País Valencià que el catalanisme polític al Principat no té consciència de Països Catalans. Passa que es mira el País Valencià i els altres territoris amb cert exotisme i paternalisme?
-Sovint dóna la sensació al País Valencià que el catalanisme polític al Principat no té consciència de Països Catalans. Passa que es mira el País Valencià i els altres territoris amb cert exotisme i paternalisme?
La consciència de Països Catalans, precisament de la unitat nacional completa, especialment des del Principat, és variable, puja i baixa en funció de les circumstàncies polítiques sobretot, a més, si em preguntes sobre els polítics encara més. Va tindre un punt d'una pujada molt alta des que Fuster va plantejar totes les seues tesis, des de diverses publicacions, va anar pujant des del final del franquisme fins que l'any 1976 es va fer el congrés de cultura catalana, que era un congrés que estudiava i definia un país complet de tota la nació catalana sense problemes, i allí participava tota la intel·lectualitat i tots els futurs polítics. Però van arribar els pactes de la reforma política espanyola, la reforma del franquisme, el que anomenem transició o la segona restauració borbònica, i van arribar les rebaixes perquè una de les condicions d'aquells pactes era abandonar el projecte de Països Catalans, i els polítics que passaren a fer política convencional abandonaren aquell projecte i llavors va haver una gran davallada.Després d'allò va haver alguna recuperació, després una altra davallada...
Ara, per interessos polítics, hi ha alguns polítics a dintre del procés independentista que es viu al principat que se n'obliden una mica de la resta de la nació, com si la resta de la nació molestés al procés, però la resta de la nació no molestaria, sinó que el reforçaria, en el sentit que si la tens en consideració, encara que la independència fóra només per al principat, la resta de la nació ens reforça, i de vegades cal pensar si el fet d'oblidar a la perifèria catalana és per donar-li el gust a Espanya, és a dir, com una concessió a Espanya i també a França. Si en aquests processos comencem amb concessions d'aquest calat malament anem.
- Si el 9 de Novembre triomfa el Sí-Sí a la consulta independentista, què passa a partir de l'endemà al País Valencià?
El País Valencià, com sempre, intentarà emular el que fa el Principat, és a dir, com ha passat al llarg de segles d'història. El País Valencià sempre, tard o d'hora, segueix les pautes polítiques, culturals i econòmiques del principat, i això és una constant perquè forma part del nostre ADN nacional i constituent com a poble. El País Valencià som la Catalunya novíssima, la darrera que va ser incorporada als territoris de nacionalitat catalana i sempre ens emmirallem amb el que es fa al Principat. Això no vol dir que ens emmirallem i copiem, de vegades ens emmirallem i copiem per a millorar, altres vegades per fer una caricatura del producte, com puga ser Terra Mítica de Port Aventura, Canal 9 en alguns aspectes també ho era de TV3, o l'AVL de l'IEC, però de vegades, i en l'època esplendorosa, s'ha copiat per millorar el producte. El govern municipal dels jurats de València millorava el producte imitat o transportat dels consellers de Barcelona o els paers de Lleida, o el Micalet, que és una còpia molt millorada i molt més esplendorosa del campanar de la Seu Vella de Lleida, però sempre mirem i transportem, per tant, si hi ha procés d'independència al Principat, tard o d'hora això s'encomanarà al País Valencià.
-Tenint en compte les circumstàncies polítiques i la direcció ideològica del govern valencià, quines vies hi ha per reforçar el projecte nacional?
-Tenint en compte les circumstàncies polítiques i la direcció ideològica del govern valencià, quines vies hi ha per reforçar el projecte nacional?
Ara el País Valencià passarà una temporada de desintoxicació pepera, cal aquest procés, per això és important el resultat de les eleccions municipals i autonòmiques del maig vinent perquè el PP vaja perdent implementació i institucions municipals i autonòmiques, i aquest és un pas necessari per plantejar-se major dosi de catalanitat i major aproximació cap al Principat. De fet, el PP, en l'atac contra els partits que té en l'oposició la seua obsessió és que són catalanistes, i no s'equivoca gaire. No és que siguen molt catalanistes, és que el procés de desintoxicació pepera i de descastellanització i culturització són sinònims de catalanització. Repetisc, culturització sinònim de catalanització, descastellanització sinònim de catalanització, progressisme sinònim de catalanitat, etc. I això fins i tot estan veient-ho els empresaris, que ja diuen que prou de fer anticatalanisme i blaverisme des de les institucions valencianes i ja no els subvencionen pas.
-Compromís pot ser una d'eixes eines al servei de la reconstrucció dels Països Catalans?
-Compromís pot ser una d'eixes eines al servei de la reconstrucció dels Països Catalans?
Sí, ho serà en aquest procés encara que no ho diga explícitament, no sé si finalment es convertirà en fre o hi apuntarà, però objectivament ho serà com a les Illes ho ha estat i està el PSM, ara dintre de la coalició MÉS, i han d'evolucionar cap a posicions sobiranistes i posicions de major catalanitat necessàriament.
-Esta setmana es presenta a la UCE el «Manifest de la catalanitat». Quina és la idea principal que persegueix?
-Esta setmana es presenta a la UCE el «Manifest de la catalanitat». Quina és la idea principal que persegueix?
El 'Manifest de la Catalanitat' és justament, de cara al procés independentista del Principat, fer una crida als responsables d'aquest procés constituent que elaboraran la futura constitució de la República Catalana del Prinicpat que la redacten de forma oberta i demanem que incloga dos preceptes: un pel que fa a l'obertura territorial, a la mena de tindre una clàusula que permeta que qualsevol altre territori de l'àmbit lingüístic català que així ho decidisca democràticament i majoritària, puga incorporar-se en el futur, i la segona és el compromís d'atorgar la ciutadania catalana a tots aquells catalanoparlants que coneguen i usen la cultura i la llengua catalana i que així ho demanen, tenint així dos passaports, l'espanyol, perquè continuaríem vivint a València, i el català.
-La independència ofereix noves eines reals en matèria social i política?
-La independència ofereix noves eines reals en matèria social i política?
En matèria política cal dir que la independència pot donar pas per primera vegada a un nou estat sense el llast que s'arrastra del franquisme dins l'estat Espanyol, que mai s'ha desfet d'aquest, i en fer un estat nou poder fer una societat nova, en principi trencant amb el feixisme, el franquisme i les deixalles de la dictadura. Pel que fa a la qüestió de recuperar l'estat del benestar, en principi és un compromís, amb major o menor entusiasme de totes les forces independentistes, fins i tot de les més dretanes, de tornar a garantir l'estat del benestar, que amb aquesta ofensiva internacional del capitalisme, és una de les coses amb què es vol acabar. Aleshores es tractaria d'agafar el compromís que el nou estat és un estat favorable als interessos de les classes populars. Creiem que es pot fer, però es farà en la mesura que les forces d'esquerra aposten decididament pel procés d'independència i aquest estiga impulsat i encapçalat per aquestes forces, hi ha d'aquestes que a hores de hui encara dubten al respecte de la independència, que no és el cas del PSAN, però sí que hi ha altres que no l'agafen amb l'entusiasme i la voluntat d'encapçalar-lo que caldria.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada