diumenge, 2 de febrer de 2014

La Bressola ampliarà 4 de les seves escoles el 2014 i treballa per una tercera a Perpinyà #CatNord

Imatge en línia 1

La Bressola ampliarà quatre de les seves escoles el 2014 i treballa per fer la tercera a Perpinyà. Segons el seu director, Gerard Thorent, els objectius a més llarg termini són construir una segona escola d'ensenyament secundari i ser presents al Vallespir. Després de tres anys 'difícils', la Bressola encara el 2014 amb optimisme i amb uns quants projectes ja tancats per continuar creixent. El director, Gerard Thorent, afirma que totes les escoles 'són gairebé plenes' i les llistes d'espera 'no paren de créixer'. Això els ha obligats a cercar fórmules per a ampliar la capacitat de quatre dels set centres actuals.

Així, les escoles de Nyils i Prada començaran el curs vinent amb noves aules per a acollir uns cent seixanta alumnes, i es treballa per fer el mateix als centres de Sant Esteve i el Soler. Entre les prioritats, Thorent assenyala la necessitat de renovar l'escola del Vernet de Perpinyà, sense 'descuidar' l'obertura d'una tercera escola a la capital nord-catalana.

La festa anual de la Bressola, que enguany s'ha fet a l'escola d'ensenyament secundari Pompeu Fabra del Soler, ha estat marcada per les bones notícies amb què ha arribat el 2014. I és que per primera vegada els darrers tres anys, tant el balanç del curs passat, que es va tancar amb uns 840 alumnes, com les perspectives de futur, conviden a l'optimisme. Tant és així que Thorent ha afirmat que la Bressola 'és més viva que mai' i amb prou energies per a treballar en l'objectiu que en un futur no gaire llunyà 'totes les famílies de Catalunya Nord que ho vulguin puguin triar una escola en català'.

Segons Thorent, la Bressola podrà ampliar aquest 2014 quatre dels set centres que té actualment. Dos d'ells, els de Prada de Conflent i Nyils, començaran el curs vinent amb noves aules per ampliar la seva capacitat fins a cent seixanta alumnes, la que es considera 'òptima' atesa la demanda actual, i dues més, les de Sant Esteve i el Soler, també seran ampliades tot i que no és segur que les obres s'enllesteixin abans del mes de setembre. Una vegada fetes les ampliacions, la Bressola superarà la xifra dels mil alumnes, una fita que fa alguns anys 'semblava irrealitzable'.

Thorent explica que tots els centres 'són gairebé plens', cosa que demostra que la demanda d'escoles en català i de qualitat existeix a Catalunya Nord. Entre les 'urgències', el president de la Bressola creu que cal afrontar l'ampliació de l'escola del Vernet de Perpinyà que 'és plena fins el sostre'. En aquest cas concret, a diferència del que passa a les escoles de Prada, Nyils, Sant Esteve i el Soler, l'actual centre té espai per a fer l'ampliació i el que cal és el finançament de les obres.

Respecte a projectes a més llarg termini, els dos que centren tots els esforços són la construcció d'una tercera escola de primària a Perpinyà i un centre d'ensenyament secundari també a la capital nord-catalana. Actualment, la Bressola només té un centre de secundària al Soler amb cent seixanta alumnes i que es nodreix dels nens i nenes que han cursat la primària a l'escola que hi ha al mateix municipi i la de Prada de Conflent. L'objectiu és construir-ne un a Perpinyà per permetre que els alumnes de les dues escoles actuals puguin continuar els estudis en català a la mateixa ciutat.

Entre 'les assignatures pendents' hi ha obrir una escola al Vallespir, el territori de Catalunya Nord on més es parla el català i que per 'unes quantes raons' no té cap centre. En aquest sentit, Thorent explica que fa alguns anys es va frustrar per raons econòmiques la construcció d'una escola a Morellàs, però que continuen treballant per aconseguir que la Bressola 'sigui present a tot el territori'.

Els Amics de la Bressola 'resisteixen' la crisi

Com ha assenyalat Thorent, 'res del que s'ha aconseguit' hauria estat possible sense les aportacions 'econòmiques i de suport moral' dels Amics de la Bressola. El seu president, Aleix Andreu, ha assegurat que tot i la crisi 'fan el possible' per aconseguir que estudiar en català a Catalunya Nord 'sigui absolutament normal'. Ha afegit que malgrat la crisi i la lògica pèrdua d'aportacions d'ajuntaments, empreses i més institucions, el nombre de socis ha crescut, cosa que ha permès de 'salvar el projecte'.

De fet, Andreu ha apuntat que actualment només reben donacions d'un 30% dels cent vuitanta municipis que anys enrere col·laboraven amb ells, i que l'aportació de la Generalitat també ha baixat molt. Amb tot, Andreu està convençut que una vegada l'economia es torni a reactivar aquestes institucions tornaran a aportar recursos a la Bressola perquè 'creuen en el projecte'.