dijous, 30 de gener de 2014

Els economistes catalans carreguen contra el govern espanyol per censurar les balances fiscals #EspoliFiscal

Imatge en línia 1

El govern espanyol havia dit que publicaria les balances fiscals a començament d'any, però no ha complert la promesa. El ministre Montoro ha admès que amagaven les dades perquè donen ales a l'independentisme, i, en canvi, oferirà uns 'comptes públics territorialitzats'. No queda clar què calcularan ben bé ni com, però Montoro renuncia a presentar en unes balances globals tots els imposts que genera un territori i tot el conjunt de la despesa pública de què aquest territori es beneficia. Aquests darrers dies alguns economistes prestigiosos, com ara Elisenda Paluzie, Xavier Sala i Martin i Germà Bel, n'han tret l'entrellat.

En una tertúlia a Catalunya Ràdio, Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB, deia ahir que, efectivament, això que presentarà el govern espanyol no són pas balances fiscals: 'Això no són balances fiscals. Quan les calcules, reconeixes l'existència d'un territori sobre el qual has de poder calcular què s'hi genera i què rep. Si trenques això i dius que l'estat té un seguit de despeses que van a banda, negues que hi hagi un territori amb la capacitat de generar impostos i rebre despesa.'

Paluzie deia ben clar què és allò que permeten de veure les balances fiscals, si més no les últimes disponibles: 'De cada euro que paga un ciutadà català en impostos, si tens en compte tot allò que tenen en compte les balances fiscals, traient la seguretat social i pensions, només retornen a Catalunya 53 cèntims. Si d'aquí en treus el que l'estat reté de tots els impostos, és el 50% de la despesa. Excepte les inversions en infrastructures, que són una part petita del pressupost general de l'estat: és a dir, del 50% de despesa en mans de l'estat, ens calcularan el finançament autonòmic, i a la despesa autonòmica hi afegiran les quatre coses que l'estat fa físicament al territori, que són infrastructures.'

Ací podeu escoltar la tertúlia en què va intervenir Paluzie:

Paluzie deia que ella i els altres experts en aquesta matèria sospitaven que Montoro anunciaria unes dades de les balances fiscals agafant un any de crisi forta i de gran dèficit de Catalunya, com el 2009, i sense fer la neutralització de les dades, de tal manera que el dèficit fiscal català es reduís considerablement. Però tampoc no ha estat així. Per què?: 'Crec que s'han adonat que, encara que fessin això de no neutralitzar pel dèficit públic i agafar els anys pitjors de la crisi els hauria sortit un dèficit fiscal molt més baix per a Catalunya però alhora els hauria sortit un superàvit tan estratosfèric per a les comunitats autònomes amb superàvit, com Extremadura o Andalusia, que no han volgut.'

Aquest mateix argument desenvolupava avui Germà Bel, professor d'Economia de la UB i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional. En un article a La Vanguardia titulat 'Mort el gos...', Bel diu això: 'Amb un dèficit com el del 2009 i sense neutralització, el 2005 Catalunya hauria tingut equilibri fiscal amb l'estat i només les Balears haurien tingut dèficit. Però és que a més a més haurien proliferat els superàvits fiscals (percepció de transferències) superlatius: Extremadura (26% del PIB), Astúries (24% del PIB), Galícia (18% del PIB), Castella i Lleó (16% del PIB)... Imagineu-vos el malestar de tants presidents autonòmics, gairebé tots del Partit Popular, si transcendissin aquests nivells relatius de subsidi, i les consegüents trifulgues. Això passa quan s'especula amb la no-neutralització del dèficit central, si arriba a tals dimensions.'

'Montoro pot negar la llei de la gravetat'

Els nous comptes de Montoro, que es publicaran previsiblement al març, compararan no pas la diferència d'allò que rep i aporta cada territori, sinó què costen als ciutadans els serveis públics segons on viuen.

El professor de Columbia Xavier Sala i Martín n'ha parlat avui a RAC-1: 'No discutim sobre els impostos, discutim sobre el dèficit. I el dèficit és la diferència entre els impostos que paguem els ciutadans, que efectivament depenen del lloc on ets, però també la despesa. Les pensions van a parar a les persones, però hi ha una gran part que va a parar als territoris.'

Heus ací la intervenció de Sala i Martín:

Sala i Martín ha afegit: 'Montoro pot dir el que li doni la gana, i publicarà el que li doni la gana. I pot dir que les balances són obsoletes. També pot dir que no li agrada la llei de la gravetat i que se'n fum. Però la llei de la gravetat continua existint. Hauria de publicar les balances que li donés la gana, però que doni les dades, que les faci públiques, que les balances ja les publicarem nosaltres. Que ens digui exactament on es gasta cada partida dels seus pressupostos, d'on ve cada partida dels seus ingressos… Nosaltres ja calcularem.'

Finalment, ha assenyalat quina és la qüestió principal i decisiva que mou el debat: 'A mi la pregunta que m'interessa és: si Catalunya fos independent quants calés tindríem que ara no tenim? I la resposta la tindríem pel mètode monetari de càlcul de les balances fiscals; és a dir, els calés que ara es gasten a Madrid segurament els haurem de gastar també, perquè haurem de tenir ministeris, defensa… Però seran a Catalunya. La pregunta que m'interessa és quin impacte macroeconòmic tindria la independència de Catalunya? La resposta, el dèficit fiscal monetari: 16.500 milions.'